Un que neda contra la corrent, pasi el que passi. Doncs així sóc jo.
No parem de sentir que hi ha crisi... i sí, n'hi ha. Ho he comprovat. Però contra tot pronòstic i fent gala de la temeritat que em caracteritza, demà deixaré la feina que em dóna de menjar per posar-me a l'atur. I tot això per canviar d'aires... per tornar a estudiar, fer esport i poder tocar la guitarra més de dues hores a la setmana.
Són bons motius... però què voleu que us digui? No saber què et depararà el futur després de passar per una rutina que m'assegurava un sou i una vida tranquil·la, inquieta.
Però m'agraden els reptes, l'adrenalina davant situacions inesperades i -sobretot- els canvis. Aquest fet em provoca una sensació renovadora. Deixo una etapa i en començo una altra amb el farcell plè de tot allò bo que n'he tret i més enriquit per les experiències passades i la gent coneguda.
I així em quedo, amb ganes i nadant contra corrent. Això sempre!
I així us deixo fins que ens retrobem.
Salut i que sigueu feliços!
P.D.: com que -per culpa de la incompetència de la companyia Orange- m'he quedat sense Internet, suposo que m'hauré d'esperar unes setmanes per a tornar a escriure. Arreveure, doncs.
2 comentaris:
Hòstia, des de que no ets per aquí tot és molt millor... La gent és amable, tothom et té en compte, et pregunta, ningú molesta. Les ventes han pujat, hi ha publicitat a dojo, ens han apujat el sou a tots i ens han demanat que, si us plau, renovem els contractes. ARGHRGH!
Ni Orange ni Telefònica. Fa un mes que no tinc ni telèfon ni internet a casa. I visc!
Publica un comentari