Seguirem somniant...

Algunes les les cares més conegudes i controvertides del segle XX.

El "Che", Macià, Mandela, Lennin, Marley i M.L.King.

Tenien un somni i van morir per fer-lo realitat; perquè val la pena lluitar fins al final quan el que hi ha en joc és la llibertat, la justícia, la igualtat i l'oportunitat de deixar un món millor als nostres fills.

Salut!

Cupido ha mort

Els romàntics ens resistim a creure-ho, però quan fas un cop d'ull amb prespectiva...

Espero que quedin parelles que s'estimin i es corresponguin de cor. Sincers i compromesos; per tot i amb tot.

No com a les pel·lícules, hiperglúcides i indigestes; sinó com una aventura de compartir i creixer per a ser millors.

En el fons... una bonica història, on no hi poden faltar les adversitats, però amb la que es pugui escriure un bonic poema. Que en el fons és el que compta.

En fi, que sigueu feliços/es.

Salut!

Genocide for poor ones

La República de Sudàfrica agonitza en la seva pròpia misèria. Johannesburg és la ciutat més afectada per un brot de racisme xenòfob molt violent que s'està estenent arreu del país.

Només cal veure les imatges. A l'esquerra, forces armades sudafricanes intenten salvar a un immigrant de Zimbabue, qui una gentada embogida ha calat foc al mig del carrer.

L'orígen de tot plegat és, un cop més, la pobresa. Milers de persones fugen de Zimbabue arrel de la gravissima crisi econòmica i política. La inflació supera el 160.000% i més del 75% de la població activa està sense feina. A més, el president Robert Mugabe ha perdut el suport del poble i ha iniciat una forta campanya diplomàtica amb els països veïns per tal d'evitar possibles insurgències o cops d'estat dins les pròpies fronteres de Zimbabue.

Per la seva banda, Sudàfrica no pot esgraonar l'arribada de refugiats que s'amunteguen on poden (com a les barriades de Johannesburg). La policía i les forces armades es veuen sobrepassades per la situació d'extrema violència que es viu als carrers; reprimir als grups xenòfobs i protegir als refugiats.

El problema és que no hi ha mengar ni recursos materials per atendre als immigrants que s'apleguen en comissaries, bases militars, pavellons, hospitals, esglésies,... On la policía pot impedir que els insurgents d'ultradreta sudafricans no violin, torturin, saquegin i matin als refugiats.

Haurem d'estar atents per veure com respón la comunitat internacional a la greu situació de crisi humanitària que comença a fer tuf de genocidi. Tandebó imperi el sentit comú i torni la serenitat i el tarannà integrador i solidari que tants anys ha costat de construir a la República de Sudàfrica.

Salut!

Pautes

I així, tant alegrament, ja fa 2 anys que sóc "pautero" de SER Ràdio Girona. És només una de les tasques que realitzo al departament de tècnica, emissions i sistemes d'aquesta ràdio, però és -de lluny- la més pesada.

Que què és això de les "pautes"? Doncs ja us ho explicaré un dia d'aquests... que és feixuc. El que importa és que segueixo evitant caure en la demència i la bogeria, jejeje.

Només era per dir això... a tall d'anècdota.

Aprofito el comentari per enviar una abraçada als tècnics que han compartit aquesta càrrega (indispensable i lloable) amb mi. Companys desapareguts i que ara, segurament, passen les tardes en alguna illa del carib inflant-se a base de caipirinhas i convinats amb alt contingut alcohòlic... A en Joan, Cosmik, Johnny, Martí, Coro, Txell i altres esporàdics.

També, una menció especial al boss, alias Txus... amb qui he aprés coses com que no pots deixar que un ordinador es cregui menys prescindible que tu. I per acabar, saludar a en Robert, que s'acaba d'incorporar a l'equip. Ànims!!!

Salut i sigueu feliços!!!!

Perill: risc de radiAscó!

Les dades són confuses. De fet són enganyoses; i més encara quan avui s'han fet públics els falsos resultats de les anàlisis practicades pels serveis de control de la Central Nuclear d'Ascó.

Havien estat manipulades, al mes de novembre, per mirar de reduir unes 700 vegades la valoració d'impacte ambiental causat per la fuga de partícules radioactives.

Segons el primer informe -el que va confirmar en el seu moment el Consell de Seguretat Nuclear-, la fuga va arribar als 235.000 becquerels (unitat de mesura d'absorció de radiació ambiental).

Certament aquesta dada no implica perill real per als éssers vius. Ni que s'hi exposèssin perllongadament. El problema -i l'alarma- arriba quan Greenpeace i altres associacions i organitzacons han demostrat que la Central va mentir.

Segons les noves dades, els nivells de radiació van arribar a 176,68 milions de becquerels. I ja la tens.

Si això és cert, la contaminació per isòtops ionitzats absorvits per l'ecosistema és més que preocupant. Estem parlant d'un nivell de radiació a mig camí del que duia el núvol de Txernòbil al seu pas per Suècia... 2 setmanes després de l'explosió.

Ei! però no us poseu nerviosos. Només heu d'evitar consumir productes agrícoles i ramaders produïts prop de la central, no agafar terra ni substrats... ni pescar-hi a la vora (però segurament les partícules radioactives ja deien ser Mediterrani endins, a hores d'ara). I això fins quan? dons uns 2 anyets, poder... A menys que el CSN i la Central netegin a consciència l'entorn de la nuclear.

Pel que fa a la població, la vila d'Ascó i rodalies; els nivells no són perillosos perquè l'exposició és molt reduïda... però els treballadors de la Central haurien de fer-se unes analítiques. Crec jo, vaja.

Bé, doncs. Com que "spain is different", d'això suposo que se'n parlarà un parell de dies més i pim-pam; com de costum, no dimitirà ningú i la culpa es diluirà entre Barcelona i Madrid (com sempre); això és un incident que no convé escampar... per no crear alarma. Perquè ja se sap que "la gent del carrer" som uns ignorants i uns xaiets que ens espantem per rés, perquè no tenim critèri i només volem amotinar-nos per vici.

Que segueixin pensant i actuant així, que de més amunt han caigut i de planeta només en tenim un. Però, què cony! si aquestes partícules no les veu ningú.

Estem de passada; nosaltres, el polítics, els membres del Consell de Seguretat Nuclear, els directius de la Central d'Ascó, Red Eléctrica,... però els isòtops radioactius d'urani enriquit fugats es quedaran allà uns 3 ó 4 mil milions d'anys (per molt enterrats que estiguin).

Mireu de ser feliços... i somrieu encara que us ho posin tant complicat.

Salut!

Estalvia aigua -> paga-la més cara

"L´empresa d´aigües proposa apujar la tarifa pel descens del consum el 2008" (Diari de Girona, 07-05-2008)

Sí senyor!! AIXÍ ES FA!

No sé qui collons es creu en Narcís Piferrer, gerent de l'empresa d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Quina barra. Encara no fa dos mesos que l'Ajuntament enviava cartes informatives perquè els ciutadans no emplenin les piscines buides ni reguin els jardins, va repartir filtres per a les aixetes perquè estalviïn aigua, va avisar de sancions per malvaratar recursos hídrics,... Maleïda amnesia selectiva transitòria.

Suposo que estareu amb mi si afirmo que, perquè Aigües de Girona facturi 15M € al 2007 i al 2008 n'ingressi 12M -per dir algo-, no està perdent calers. Aquí els únics que perdem calers som els ciutadans que, enganyats pels polítics, estalviem aigua esperonats per la crisi hídrica i a canvi pagarem més. Si nosaltres ens estrenyem el cinturó, per quins collons el Sr. Piferrer no pot??

Espero que rectifiqui el més aviat millor. Que demani públicament disculpes als contribuents o que directament dimiteixi. A Girona ens sobren nou-rics i lladres que s'aprofiten de la gent per apujar el seu estatus social i econòmic.

Estic molt indignat -es nota?-. M'indigna la notícia i l'actitud de la gent que segurament abaixarà el cap i afluixarà la butxaca sense més. Doncs NO HI HA DRET!

Ens fa falta trempera i esperit combatiu, perquè se'ns pixen a sobre i diuen que plou.

Prou govern oligàrquic a Girona! Fora vividors i escurabutxaques... perquè en això es converteixen els qui s'estàn més de 20 anys al poder. I que se senti el·ludit qui s'hi hagi de sentir. Els gironins i gironines som força conformistes (car ens pesi), però NO SOM IMBÈCILS!

Plantem cara a les injustícies!! I sobretot, estigueu orgullosos, perquè estem aconseguint fer front a la sequera.

Salut!

PD: Clica aquí per fer la teva Reclamació / Denúncia a l'Agència Catalana del Consum

To work, to study... survival

"España es uno de los países avanzados donde menos compensa ser graduado. Los jóvenes comienzan a percibirlo y la proporción de universitarios se frena" (El País. 06-05-2008)

És clar. Perquè quan veus què costa passar dia a dia amb un sou de merda després de passar-te cinc anys estudiant una carrera, el més normal és que et deprimeixis. On és aquesta col·laboració universitat-empresa que sempre porten a la boca els/les rectors/es? Però si la facultat només vol signar convenis de pràctiques i amb sort remunerats amb el SBI!! (salari base interprofessional)

I, a més, ni se t'ocurreixi estar treballant d'allò que estudies abans d'acabar la carrera perquè les pràctiques i/o convenis laborals per universitaris t'obliguen a canviar el contracte que tinguis per un de basura (i no-remunerat).

Una altra qüestió que em ve al cap és el sistema econòmic espanyol, que sens dubte és el responsable d'aquesta situació. Com poden trobar una feina que realitzi i compensi als diplomats i llicenciats, si Espanya viu de la totxana i els serveis? Clar, sempre ens quedarà el Mercadona.

Per això els estudiants de Batxillerat (que són cada cop menys) decideixen fer FP superior o posar-se a treballar directament (ep, preferiblement per a ser funcionari). Si només tenen el graduat d'ESO la cosa ja és més clara: a currar per tenir diners ràpidament.

Si és que entre els "pesseteros" i desorganitzats de les facultats (com la de Girona, que és la que més conec), les empreses estafadores i discriminadores (perquè per ser jove cobres menys, per ser dona també, per....) i que no es valoren els títols universitaris, no se pas on volem anar a parar.

En fi, que estudiar no és una pèrdua de temps... i els empresaris (tant públics com privats) ho han de tenir en compte. Sinó, ens enfrontem a un parell de generacions de joves doblement més formats que els seus pares i que treballen per la meitat que ells. Això desanima, emprenya i frustra a aqualsevol.

Estudiants amb espectatives, treballadors amb motivació, joves llicenciats aturats....

Salut a tothom i que sigueu feliços!