Que burros que som! (3)

Hola de nou, companys/es. M'agradaria postejar aquí un últim missatge per tancar aquest cicle de reflexions sobre la situació socio-econòmica catalana actual, aprofitant que hi ha eleccions d'aquí poc. La sobirania popular té a les mans una poderosa eina (en base del seu critèri) de fer un tomb al paradigma vigent, i això -crec- no es pot malgastar... i menys si és cada 4 anys.

Avui només us vull ennumerar unes quantes coses a tenir en compte i que van molt enllaçades, ja veureu:

• La solvència de Catalunya per sortir de la crisi pel su propi peu: la Generalitat perd cada any 22milions d'€uros a favor de l'Estat espanyol. Sense aquest dessagnament de capital, s'augmentaria en un 70% el pressupost net anual disponible per a les arques públiques catalanes. Això vol dir, directament, més ocupació, més inversió en sanitat, educació, polítiques de benestar, infrestructures, immigració, integració social i acollida, polítiques lingüístiques, innovació i recerca,...
  
• Benestar social: ara que la reforma laboral espanyola està tant de moda, parlem -per exemple- de les pensions dels juvilats i vídues. Si Catalunya augmentés el 70% del pressupost, les pensions s'incrementarien en la xifra de-ATENCIÓ- 2.500€! A més d'això, també es podria crear un "salari-beca" per a estudiants de graus mitjos, superiors, postgraus i masters de quasi el dobre del salari mínim interprofessional espanyol actual!
  
• El quart estat de la UE: A totes llums, i en base del dret internacional i de la UE, els ciutadans que viuen i treballen a Catalunya són membres -ara i sempre, fins que la pròpia UE no ho revoqui- de la Unió amb plens drets i deures. Això vol dir que si Catalunya es desvinculés de la monarquia parlamentaria espanyola, no deixaria en cap moment de ser un Estat membre de la UE, ni de rèbre subvencions, ni de participar actívament en la política i l'economia europea.
  El resultat d'això, amb la plena sobirania sobre els seus recursos, és que Catalunya passaria de tenir una renda per càpita mitja un pèl inferior a la Melilla (actualment) a ser la quarta potència econòmica d'Europa en PIB per càpita (PPC).
  Les xifres són: 1)Luxemburg 64,900PPC. 2)Irlanda 35,900PPC. 3)Holanda 33,200PPC. 4)Catalunya 32,800PPC.... 12)Espanya 26,200PPC.

Així doncs... ara ja teniu uns quants arguments més per decidir i formar el vostre pròpi critèri.
Altre cop, doncs... i sense més preàmbuls...

Salut! I que sigueu feliços/es!