I això, per què?

Mireu atentament aquesta cara. Aquest home que veieu a la foto és el president d'un país democràtic que avança a marxes forçades cap al primer món. L'artífex d'una revolució social envejable i exponent del bon "saver fer" de la classe política on l'hagi.

Aquesta persona és Rafael Correa, president d'Ecuador.

Ahir a la nit -hora catalana; mitja tarda hora d'Ecuador-, un grup de policies de Quito (la capital del país llatinoamericà), es van revoltar. Entre la confusió inicial, i a la vista que els intents de diplomacia fracassaven, el mateix president Correa va decidir encarar el problema personalment i dirigir-se a la capçalera de la manifestació per mirar de mediar entre els policies i els responsables del ministeri.

Quan Correa era allà, els policies revoltats van llançar gas contra la comitiva presidencial i el van agredir. Va ser llavors quan el Govern va començar a veure indicis i vinculacions entre els caps de les forces de l'ordre sublevats i l'oposició al president (els segidors i poders factics partidaris del régim pseudo-dictatorial anterior a Correa)... forçant a decretar l'Estat d'Excepció.

El president va haver de ser hospitalitzat després de l'agressió i els policies revels el van assetjar dins del centre mèdic durant més de 5 hores... fins que l'exèrcit i un grup d'elit de la policia nacional equatoiana l'han pogut rescatar i dur-lo al Palau Presidencial, a la capital, després d'intnsos tirotejos i el balanç de dos policies revoltats que han resultat morts.

Ara les coses s'han calmat.. almenys hi ha traquilitat als carrers. Quan Correa va arribar al Parlament va dir: "hoy lloro, pero mis lágrimas no són de ódio sinó de pena, por la sangre se hermanos ecuatorianos que se ha derramado sin sentido". Quin nivell de consciència i integritat política i humana exhibeix Correa! Al llarg de tota la crisi, ha estat íntegre i conseqüent... no deixant-se trepitjar i donant la cara en tot moment com a president de tots els equatorians/es.

Torneu, per un moment, a veure la imatge de dalt... ...intenteu imaginar-vos com se sent ... ...

Fora les dictadures i que visqui la democràcia! "Ni olvido, ni perdón", deia aquest matí, el president... I que així sigui.

Rafael, no te rindas! La revolución sigue adelante. El pueblo está contigo!

Salut i sigueu feliços/es!!