Wolf in sheep's clothes

La “careta” és el recurs que s’empra per a amagar el seu veritable “rostre”. A nivell metafòric és la que millor explica l’actitud d’enredar, amb bones paraules i fets, a algú altre amb el propòsit d’un benefici personal. És el símbol referent de la picaresca i el subterfugi moral.
Qui més qui menys, tothom en porta; ja sigui per justificar-se, donar-se credibilitat, exculpar-se... Sempre hi ha alguna excusa (més o menys adient i/o oportuna) per a posar-se-la. I n’hi ha qui la du sempre o la va canviant i qui l’usa per moments concrets.

La “careta” és un tret psicològic instintiu. Ens serveix per reforçar la paret invisible que separa l’individu de la resta de la societat i graduar-ne el “nivell de transparència i opacitat” de fora cap a dins.

Irracionalment (i involuntària), sorgeix d’una necessitat d’autodefensa de l’ego per a evitar-ne la seva vulnerabilitat i sovint és resultat de l’estrès, l’angoixa, falta d’autoestima o d’algun trauma psicològic.
Racionalment, però, és el fruit un procés reflexiu per a manipular la “idea” que els altres tenen (o hom creu que tenen) d’un mateix. I, a vegades, fins i tot és una combinació dels dos processos mentals.
Aquesta racionalització de l’engany fa que –la persona qui du la “careta”- perdi la credibilitat en sí mateixa i necessiti l’autoreafirmació i l’aprovació constant de la “identitat suplent” per part dels qui l’envolten.

Evidentment cada cas té infinits matisos, però la conseqüència immediata de dur una “careta” és l’aniquilació progressiva del veritable ego pel nou... Que no té perquè ser pitjor, és cert, però en tot cas no resulta d’un procés d’autoconeixement sinó d’una mentida premeditada vers els altres. Amb això vull dir que no és la finalitat què compta, sinó la motivació. I, si bé “som qui els altres veuen que som”, mai podrem autoenganyar-nos, per moltes excuses que busquem.

Creieu-me. Val la pena ser qui hom és, sense necessitat d’aparentar ser qui es vol ser. El millor remei és –sens dubte- el canvi: ser qui vols ser, i punt. Sempre s’acaba per veure qui du “careta”... i no sé què costa més: si fer veure que no la duus, o treure-te-la quan ja la portes incrustada.

En tot cas, la sinceritat –amb un mateix i ver els altres- és de les majors virtuts que hom pot exhibir i estar-ne orgullós. Així doncs, apostem per una vida més senzilla... que, això sí, ens farà ser millors persones.

Salut i sigueu feliços/es!!!!!