El maig dels Indignats

Com sempre passava, com tota la vida s'havia fet, les places estan plenes. Des de l'antiga àgora grega fins als nostres dies, un espai de trobada de tots obert al cel. Un indret de pas on poques coses sabiem fer-hi.
Durant els darrers dies, les places d'arreu s'estan emplenant de gent amb una sola veu. Són ciutadans d'idees, races, creences, orígens i trajectòries culturals i nivells educatius molt diferents; heterogènia en estat pur... Però, no obstant, massa coses en comú que es poden resumir en un sentiment: indignació.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació, promogudes pel capitalisme consumista i el control del status quo, han servit per vehicular a nivell global un moviment social sense precedents. Se'ls ha girat en contra.
Massa per guanyar i poc per perdre. Joves de totes les classes, aturats, pensionistes, immigrants, autònoms, hipotecats,... tots afogats per una crisi que han de pagar per a poder perpetuar el sistema decadent i destructiu.

La classe política està en mans dels qui tenen els diners... i se'n beneficien sense escrúpols. I si parlem de democràcia, hem de dir que no sabem què és. Sí, la majoria de nosaltres no l'hem viscuda mai! Hom diria que això s'assembla més a Matrix.
Com es pot entendre que els banquers cometin errors i altres hagin de pagar-ne les conseqüències? Com s'entén que la justícia estigui permanentment polititzada? Que algú ens expliqui com pot ser que pugin els preus sense pujar els salaris? Com es "menja" que paguis més impostos i et passis 4 mesos a la llista d'espera del metge? I un llarg etc.
Això és indignant!

Quan arribi el moment d'escriure la història contemporània, els nostres nets llegiran com nosaltres vàrem deixar-nos prendre tot el que havia costat tants anys d'aconseguir. Serem la generació de la vergonya! Hom ens recordarà com a aquella colla d'avis apàtics i conformistes; els qui abaixaven el cap per a rebre clatellades...
Avui, però, gràcies a la iniciativa d'uns pocs valents s'ha encès la flama. L'atreviment d'uns pocs està treient la por, la vergonya, els complexos, els tabús,... de molts altres. Per fi, ens atrevim a dir la nostra sense embuts; volem que s'escolti la nostra veu, la de cadascú i la de tots.

És per això que anem a la plaça: anem a escoltar i a ser escoltats. Com sempre abans havia passat.
El "poder del poble" (democràcia, en grec) és el que pren les places, pocs dies abans de les eleccions... Els qui han d'anar a votar es replantejen com ho haurien de fer. Els amos del poder públic volen parlar i millorar el món que ens ha tocat viure. Els qui ens dirigeixen ens han fallat i volem el que és nostre.

Què té tot això d'il•legal? És doncs, que -els qui ens representen han deixat de creure en la democràcia? És que -els qui ens haurien de treure de la crisi, solament ens miren com si veiéssin un ramat de xaiets amb els ulls plorosos?
La por bloqueja la raó... i per això l'hem de perdre. Però no podem fer-ho sols; per això podeu comptar amb el meu suport, i jo comptaré amb el vostre.

La conjuntura afavoreix, és clar, però no la desaprofitem. És el moment de prendre el carrer amb les armes més potents: la paraula i la raó. I amb el cor a la mà, pensant en els altres i amb il•lusió, ens farem escoltar per tot arreu. Aquesta és la veritable justícia social.

Així doncs, INDIGNEU-VOS i feu sentir la vostra veu. Quin moment millor que aquest per començar a escriure la nostra història? Sense més interés que poder viure millor, ens posarem d'acord per canviar el sistema. Un ordre mundial que ens ha fallat i que mira, agònicament, de perpetuar-se a qualsevol preu.

Indigneu-vos i lluiteu pel que és vostre. Sortirem al carrer i, honradament i orgullosa, enderrocarem l'estat del malestar de la manera més contundent i humiliant per a ells: desobedients i, sobretot, pacífics.
Qui ens vegi alegres i combatius, conquerint els nostres drets, se'ns unirà; i tard o d'hora, ens sortirem amb la nostra. No patiu; nosaltres som el futur. El futur és nostre!

Ens trobarem a la plaça! Potser avui no serem molts, però no per això renunciarem a tot allò que és nostre. I demà serem molts més.
Indignats, ens estem fent dignes de la nostra història. Amb dignitat i orgull ens recordaran els llibres d'història, per l'atreviment d'una generació que va ser capaç de canviar el rumb del seu destí.

Salut i sigueu feliços (...i indignats).